A la parcel·la la travessa un mur de contenció que l’escalona. El ramal de reg enganxat a la base fa de sender, i condueix, sota el resguard del marge de pedra arrebossada, a la trobada amb un altre camp, encara a més cota, plantat de tarongers. A la intersecció de nivells, l’enginyer-agricultor connecta sèquies i boques de reg, protegeix les rematades amb peces de fang cuit i escalona lloses de rodeno per fer practicables les diferents cotes. Sobre aquestes arrencades s’aixequen ara filades noves. Dos pavellons, cossos que recorden en la seva mida i calat cremadors de rostolls o petites cases d’eines. A esquadra dels vells traçats, s’acoten dues habitacions obertes al cel, entroncades al sender de maó que accedeix al seu interior, a les sèquies que són el seu seient (i seient de qui les visiti), a la boca de reg escalonada de la que se serveixen per pujar. L’interior albergarà dos bodegons compostos amb motius vegetals de l’horta, preservats a la superfície de l’argila. Imatges del paisatge canviant que es deixa veure a través del vel dels murs. Dels fruits cultivats, de les herbes de les vores dels camins, de les flors dels camps abandonats, però mai erms.

Alejandro Martínez del Río (Alacant, 1990). Arquitecte per l’ETSAV de València i establert a la mateixa, funda el 2018 el seu propi estudi d’arquitectura sota el nom de Bona fide taller, amb un horitzó: ‘Engabiar el nom, la moda i l’estil per donar llibertat al que dibuixa el home. Ser així la mà l’eina i no la signatura; artesana d’una construcció sincera, expressiva i pròpia del seu lloc, que embelleixi alhora.’ Des del taller desenvolupa projectes totalment a mà, amb especial atenció al procés creatiu, l’arquitectura i la construcció vernacla, la vida mediterrània i la figura de l’ofici i l’artesà en el context contemporani.