EL TELER

El projecte se centra a destacar el paper essencial de l’aigua i les sèquies com a elements vertebradors de l’Horta de València, sota la idea “Sense aigua no hi ha vida, i sense mans no hi ha cultiu”. La proposta entén l’horta no sols com un espai agrícola, sinó també com un ecosistema viu on les persones, el paisatge i la tradició es mantenen units a través de la cooperació i el respecte per la terra.

La instal·lació es compon duna estructura cúbica de fusta que sosté tres tipus de teles suspeses. Les teles blaves representen les vuit sèquies principals que reguen l’horta; les beix simbolitzen la terra; i les marrons, col·locades en horitzontal, evoquen els cavallons que marquen els solcs de cultiu. En un dels laterals, les teles s’entrellacen per mostrar com l’aigua i la terra es necessiten mútuament per donar vida als cultius. Un aspecte fonamental del projecte és la participació del públic, que estampa fruites i hortalisses sobre les teles marrons. Aquesta acció converteix la instal·lació en un procés obert i col·lectiu on cada empremta simbolitza l’esforç de les mans que treballen la terra. Així, l’obra reforça la idea que l’horta és un espai viu que depèn de la cura i la col·laboració dels qui hi habiten.

Som María Núñez i María Urbelz, estudiants de Disseny Industrial a la Universitat CEU Cardenal Herrera de València.

Aquest projecte de Miradors de l’Horta 2025 suposa un moment especial per a nosaltres, ja que, sent amigues durant tota la cursa, mai abans no havíem treballat juntes en un mateix projecte i volíem aprofitar aquesta oportunitat per fer-ho.

Compartim una manera de ser espontània, aventurera i oberta a experimentar amb noves idees, cosa que ens ha permès afrontar aquest repte amb entusiasme i creativitat. El nostre objectiu comú és dissenyar experiències que connectin amb les persones i l’entorn, explorant com el disseny és una eina d’unió, reflexió i gaudi col·lectiu.