100 metres lineals
La instal·lació 100 metres lineals s’insereix al paisatge de l’horta valenciana com una línia subtil i evocadora, construïda a partir de la repetició rítmica d’un pòrtic reinterpretat. Aquesta estructura, inspirada en les tomaqueres de fusta tradicionals que durant generacions han sostingut el cultiu de tomàquets a la regió, s’adapta al present mitjançant l’ús de perfils tubulars d’acer: un material contemporani, reciclable i reversible que manté la lleugeresa i l’honestedat constructiva de l’original.
La proposta estableix un diàleg entre memòria agrícola i art contemporani, articulant una línia de 100 metres que no imposa una forma tancada, sinó que activa el territori mitjançant un gest mínim però poderós. Aquesta línia, construïda per la repetició del mòdul, no sols convida a recórrer, sinó a mirar, habitar i escoltar l’horta.
La coberta tèxtil, lleugera i flotant, introdueix un segon pla de lectura: l’ombra i l’atmosfera. Les teles tensionades entre els pòrtics generen un joc de llums i penombres que recorden els ritmes del cultiu, les proteccions estacionals i les cures quotidianes del camp. Una evocació del treball, de la recer i dels temps llargs del paisatge agrícola.
El projecte entén que la preservació del territori agrícola no passa únicament per conservar-ne l’aspecte físic, sinó per activar-ne l’imaginari des d’una lectura contemporània. Reinterpretar les estructures agrícoles no és només un gest formal, sinó una manera de portar al present un mode de vida amenaçat per la pressió urbana, l’abandó del camp i la crisi climàtica. El pavelló esdevé així una eina crítica i poètica per recuperar la relació emocional i sensorial amb el territori.
Des del caràcter reversible i la mínima petjada ecològica, la instal·lació planteja un marc de contemplació i relectura del paisatge. Convida la comunitat a recórrer-lo, habitar-lo i apropiar-se’n des d’una mirada renovada. Lluny d’imposar-se, la intervenció acompanya: es fon amb els solcs i es deixa travessar pel vent, el sol i el pas del temps.
100 metres lineals, cerca reactivar la memòria patrimonial des de la fragilitat, la lleugeresa i la repetició. Construeix un pont entre tradició i innovació, en què al final de la seva vida útil com a instal·lació efímera es reutilitzen tots els seus materials donant-los als agricultors locals perquè aquesta línia en el paisatge en pugui formar altres de més petites que ajudin la comunitat local.
Pablo Paradinas Sastre
Arquitecte per la Universitat Politècnica de Madrid i actualment doctorant en Arquitectura i Urbanisme. La seva trajectòria s’ha consolidat a través de nombrosos concursos i reconeixements, entre els quals destaquen el Primer Premi TAC 2024 per a un pavelló efímer a Vigo, el Segon Premi ONSITE MUGAK 2024 a Bilbao, la Menció Especial Europan 17 (2023), el Primer Accèssit Bienal de Ven2 de Recerca Arquia + RABSF 2022.
ELETRES STUDIO
És un espai d’arquitectura i disseny amb seu a Huancayo, Perú. La pràctica s’enfoca a desenvolupar instal·lacions públiques experimentals i projectes residencials de petita escala i baixa densitat. Dirigida per Luis Albino Reyes i Danerix Cardenas, la pràctica ha generat una línia de treball i construcció a diferents països d’Europa i Amèrica del sud entre ells: Espanya, Portugal, Xile i Equador. Els projectes han aparegut als mitjans internacionals més prestigiosos.