Grans sequeres, rius que arriben a la costa plens de fem, amb més fem que aigua. En l’actualitat ens fem cada vegada més conscients de la importància de l’aigua i com repercuteix en la nostra vida, però no més participes de la seua cura.

La séquia de Moncada és un fidel reflex això, després d’asseure’ns cinc minuts i observar diversos plàstics passar decidim intentar mostrar part del problema que generem com a societat per mitjà dels nostres estils de vida i actes. És per això que aquesta instal·lació mostra aqueixa xicoteta part de residus que generem i que no som conscients d’on els llancem, abans de pensar a tirar una burilla de cigar, un got de plàstic o qualsevol objecte que no li tinguem cap valor, pensa que demà estaràs menjant parts de tots aqueixos residus, ja que les hortes es reguen amb aqueixes aigües. Així mateix aquesta estructura realitzada amb canyes reflecteix la força que podem generar cadascun de nosaltres si ens unim, tal vegada un no pot fer molt, però si ens unim podem aconseguir grans coses.

Estudiants arquitectura UPV

• Josep Xavier Alarcón Martínez,
• Erick Federico Cruz Castillo,
• Rosa Pelluz García,
• Carlos Quilis Muñoz
• Alicia Correcher Parra