escoltant el so de l’aigua de reg sentes el mateix que un agricultor que porta anys treballant els seus cultius allí. Què se’t queda un bonic rostre banyat pel sol? També, però sobretot una estreta relació amb la terra, l’aigua i el cel. D’aquesta convivència entre els valencians i l’Horta naixen la seua gastronomia, la seua poesia, les seues expressions festives, la seua música. Tota la cultura que ens agrada, anem!
València és una gran privilegiada, no sols per ser l’enclavament de les Falles(Senyor pirotècnic, pot començar la mascletá!), sinó per gaudir d’un espai agrícola tan pròxim i ampli com és el de l’Horta. Què d’on et creus que provenen la majoria de les riques hortalisses i dels saborosos cítrics que pujes a Instagram en el teu restaurant favorit? Clar: dels milers d’hectàrees de camps i de cultius de la nostra terreta. I recorrent les seues antigues senderes sobre rodes t’ofereixen la possibilitat de desconnectar de la ciutat i de ‘connectar-te’ al WIFI de la terra.
Et convidem a conéixer l’horta, a respectar-la i a assaborir-la. Ens acompanyes?
Municipis
El tresor millor conservat de València
Perquè la nostra passió pel nostre patrimoni siga la teua, per a assaborir i gaudir de tota la riquesa i atractius que pots trobar a,Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios i Vinalesa, Almàssera, Albalat dels Sorells i Meliana.
Albalat dels Sorells
Albalat dels Sorells et proposa descobrir amb bicicleta o a peu grans fites històriques, connectar amb la naturalesa, assaborir productes de quilòmetre zero o participar en nombroses activitats lúdiques.
#Sabies que…
…la Séquia Reial de Montcadarega els camps de cítrics i verdures?
…aquest municipi acull el Palau dels Sorells, un edifici singular construït entre el segle XV i el XVI? L’edifici està fortificat amb torres i un pati central interior. T’imagines totes les coses que han vist les seues parets?
Alfara del patriarca
En Alfara hi ha multitud d’elements patrimonials com el Palau de la Senyoria o Castell, (s.XV), un edifici medieval magnífic i increïblement conservat que junt a l’edifici de l’ Ajuntament (s.XX) i l’església barroca de Sant Bartomeu formen un conjunt arquitectònic de gran bellesa, un lloc on val la pena asseure’s i contemplar.
Caminant pels carrers del Doctor Navarro o de Sant Bertomeu, trobem cases excepcionals, construccions que representen l’estil de les tradicionals cases de poble, reflex d’una història encara viva i de la importància d’Alfara del Patriarca en la fabricació de rajoles, que ens ha llegat un patrimoni industrial i cultural de gran valor, original, diferent i multicolor
… arquitectes com Rafael Gustavino o Rafael Moneo van usar les rajoles d’Alfara del Patriarca com a element bàsic de les seues obres arquitectòniques. Hi ha taulells de les fàbriques rajoleres d’Alfara del Patriarca en L’ Estació d’ Atocha, en el Congrés dels Diputats o en la “Finca Roja” de València.
Almàssera
Si segueixes per aquest passeig virtual, arribem a Almàssera. Amb poc més de 7.000 habitants, es troba al nord de la ciutat de València, en el marge esquerre del barranc de Carraixet.
…l municipi alberga en la seua Plaça Major la Casa Llopis? Si t’agrada l’arquitectura i l’art, ací tens un bon exemple del modernisme valencià, amb una façana de taulells en mosaic (trancadís) de la fàbrica Nolla de Meliana.
…en l’antic escorxador de la localitat està situat al Museu de l ́Horta. On destaca la seua exposició dedicada a la cultura de l’horta.
Bonrepòs i Mirambell
¿T’imagines retrocedir més de 400 anys en la història i evocar l’ època morisca? Com t’ho imagines? Mirambell va heretar d’aquella època la distribució quasi simètrica dels seus cultius d’hortalisses, cítrics i tubercles. Sent a més a més l’únic municipi amb cultiu de vivers.
el barri de Mirambell continua conservant un encant particular, tant per la sinuositat del seu traçat urbà, amb carrers estrets i carrerons, com per les cases amb parets blanquejades, fruit indubtable del seu passat morisc. Els veïns que queden mantenen viu l’orgull i el sentiment de pertinença al poble. Fins fa poc encara estava el pou de la plaça de l’Ermita i el rentador del carrer de Sant Joan.
Foios
L’origen remot de Foios es troba en una vila romana, però van ser els musulmans els encarregats de rehabilitar-la, dessecant les terres d’aiguamoll que ho envoltaven per a constituir la fèrtil horta. A més del nucli urbà principal, formen part també el barri de Cúper, els orígens del qual parteixen d’una colònia del s.XIX, i la Venda del Sombrerer.
En la plaça del Poble trobareu l’ajuntament, la Font i la coneguda com a “Catedral de l’Horta”, gegantesca església, obra barroca del s.XVIII.
Pel que fa a les seues cases, destaquen els edificis modernistes de tipologia burgesa. Altres elements com la creu gòtica (principis del segle XIV), els rajolars i l’ermita del Santíssim Crist de la Sang conformen el ric patrimoni cultural d’aquest poble tan singular.
…Les cases del Carrer la Unió són un conjunt d’edificis modernistes que reflecteixen la importància de la indústria rajolera en el municipi. Podem trobar exemples d’arquitectura modernista en aquest carrer i en tot el nucli urbà de Foios.
Meliana
A la rica Xufa de València! A la rica hortalissa! A les riques creïlles! La platja, la mar, l’ orxata, completen la vida al més pur estil de l`horta que troba a Meliana una altra parada obligatòria.
#Sabies que…
…en 1862 Miquel Nolla Bruixet va instal·lar a Meliana una fàbrica de mosaic
amb una tècnica importada d’Anglaterra, que la va convertir en una referència en l’alta societat europea del segle XIX? L’industrial va viure en elPalau de Nolla que hui s’erigeix com a testimoni d’aquella època perquè ho visites i recordes el temps passat.
Vinalesa
A Vinalesa teniu un ric patrimoni industrial, entre el qual destaca l’Antiga Fàbrica de la Seda, de notable rellevància en el procés industrial valencià dels segles XVIII i XIX, construïda al costat de la Real Séquia de Montcada d’on inicialment treia la força gràcies a l’enorme sénia que encara es pot endevinar.
Caminant pels seus carrers trobareu cases tradicionals de diversos estils arquitectònics, moltes construïdes amb les excepcionals rajoles que s’elaboraven a la comarca. Per a completar el recorregut, podreu visitar Gafaüt, l’antic raval on destaca l’ermita de Santa Bàrbara, patrona del poble que protegeix les collites de les pedregades.
El barranc del Carraixet i les sendes de l’horta completen aquest paisatge situat a cavall entre el món urbà i el rural, entre les muntanyes i la mar.
… l’Antiga Fàbrica de la Seda que es situa a Vinalesa va ser Fàbrica Nacional de Seda sent un dels escassos exemples del procés industrialitzador valencià? Va produir seda i, posteriorment, jute i sacs. Actualment té funcions de centre social i municipal.
La séquia, un exemple de sostenibilitat
En un món amenaçat per les emissions de CO₂ a l’atmòsfera, els combustibles fòssils, la contaminació ambiental, el canvi climàtic, ací tenim un xicotet gran exemple de sostenibilitat. L’horta de València, el seu rebost natural des de fa un mil·lenni, s’ompli de vida gràcies a les séquies; concretament, a la Real Séquia de Montcada.
Aquestes séquies són, bàsicament, canals excavats en la terra i que tenen com a funció principal conduir l’aigua des del riu Túria fins als camps de cultiu. Per aquesta mateixa raó, les séquies sempre estan construïdes amb un lleuger desnivell que permet la circulació de l’aigua per la gravetat, sense cap font d’energia complementària.