Universidad CEU Cardenal Herrera
A LA FRESCA
“A la fresca” és un concepte que evoca l’essència i senzillesa dels pobles valencians, connectats amb l’horta i les seues tradicions. Inspirat en el costum d’asseure’s a les portes de les cases per gaudir de la companyia i l’aire fresc. La nostra proposta busca recrear aquestes reunions on unes cadires al carrer es converteixen en el punt de trobada per compartir converses i intercanvis de productes frescos.
En aquesta instal·lació, allò quotidià es torna especial: veïns i familiars xerren sobre el dia a dia, observen la vida del poble i mantenen viva una tradició que ens recorda d’on venim. Volem retre homenatge a aquells moments que, encara que de vegades passin desapercebuts, reflecteixen l’autenticitat d’un estil de vida connectat amb les nostres arrels.
Per això, la instal·lació consisteix en uns perfils de fusta que simbolitzen les portes de les cases, acompanyats de les típiques cortinetes que en caracteritzen les entrades. A més, es complementa amb cadires disposades per recrear l’experiència de seure “a la fresca”. En passar “dins de la casa”, els visitants trobaran fotografies d’escenes quotidianes de veïns de Bonrepós, que capturen l’essència d’aquest missatge: asseure’s, conversar i compartir.
Volem reflectir el valor d’aquestes tradicions i rendir homenatge als que tenen cura de l’horta, mantenint viu un costum que celebra la comunitat i la connexió amb l’entorn.
Carla Tebar :
Sóc Carla Tebar recent graduada en Disseny Industrial. Durant la cursa he après sobre diferents branques del disseny. Estic molt contenta i il·lusionada per haver fet els meus primers passos al món del disseny a través de l’interiorisme; construint i dissenyant la meva primera instal·lació efímera.
Per mi el disseny és una manera de pensar que apropa les experiències, els espais i els productes a les persones; aconseguint connectar amb l’usuari, a través d’ell com a punt de fugida.
Agraeixo haver format part d’aquest projecte, juntament amb el gran equip de Miradors, perquè crec fermament en els valors i el missatge que transmet el festival.
Patricia López :
Sóc Patricia López Martínez, recent graduada en Disseny Industrial a la Universitat Cardenal Herrera CEU. El meu pas per la universitat m’ha fet adonar-me de la importància del disseny a les nostres vides, de l’impacte dels objectes en la nostra interacció amb ells i del més bonic i impactant, com ens fa pensar, reflexionar, i en conseqüència, com ens afecta emocionalment.
Ara, aquesta oportunitat s’ha creuat en el meu camí i la meva principal intenció ha estat aconseguir reflectir tot això que he après a la instal·lació efímera “A la fresca”. Estic feliç i agraïda, és una sort tenir davant el que algun dia va començar a la meva ment.
MOCAORÀ PER L’HORTA
Sabíeu que els valencians celebren el seu propi dia dels enamorats el 9 d’octubre? Aquesta tradició, anomenada Mocaorà , consisteix a regalar a la persona estimada un mocador ple de fruites de massapà. Té les seves arrels el 1238, quan el rei Jaume I va reconquerir València. Tot i que inicialment l’entrada de Jaume I era motiu de celebració, amb el temps es va prohibir commemorar-ho oficialment. Com a forma de resistència, els confiters valencians van començar a fer massapans en forma de fruites i hortalisses de l’horta, en honor a la fertilitat de la terra.
Amb aquesta obra, volem celebrar i preservar l’essència de l’horta valenciana, expressant el nostre amor per ella a través de l’art, com diu el poeta Vicent Andrés Estellés: “No hi havia a València dos amants com nosaltres” . Aquesta instal·lació mostra l’amor per la terra i els seus fruits. Avui dia, la Mocaorà no sols simbolitza l’amor romàntic, sinó també la identitat i la història de València.
La instal·lació “Mocaorà per l’Horta” ret homenatge a aquesta tradició mitjançant un conjunt de mocadors penjats com a tendal, formant un mosaic de colors. Els estampats als mocadors representen artísticament fruites i hortalisses de l’horta valenciana, celebrant la fertilitat i riquesa agrícola de la regió. Lligats pels cantons, aquests mocadors evoquen els massapans embolicats que es regalen a la Mocaorà, connectant el passat i present de València a través de l’art, la cultura i l’amor per la terra.